Després de realitzar un estudi sobre l’afectació de la barreja de gasos refrigerants, i recolzant la importància de realitzar correctament un retro-fit, des de Fredvic volem explicar què passa si es barregen gasos en un circuit frigorífic, així com el comportament i afectació del sistema en cas de fuita de gas.

Primerament, realitzarem una breu explicació/classificació dels gasos refrigerants per tal de facilitar-ho.

Atenint-nos a la seva composició química, els gasos refrigerants es classifiquen en:

NATURALS (no halogenats)

Són gasos amb molt baix potencial d’escalfament global (PCG), el seu ús no té afectació sobre la capa d’ozó, i la seva incidència sobre les condicions ambientals és mínima. Dintre del grup de refrigerants naturals, tenim els següents:

• Amoníac (NH3 – R717) – inorgànic
• Hidrocarburs (HC’s): propà (R290), butà/isobutà (R600/R600a), i els seus derivats
• Diòxid de Carboni (CO2 – R744) – inorgànic
• Aigua (R718) – inorgànic

SINTÈTICS

Aquest grup es pot dividir, tenint en compte la seva composició en:

• HFO/CFC – halocarbonat completament halogenat sense presència d’hidrogen. La seva composició conté clor, fluor, i carboni. Un exemple és el ja desaparegut R-12 i R-11
• HCFC – halocarbonats parcialment halogenats amb presència d’hidrogen, clor, fluor i carboni. Dintre d’aquest grup, tenim els HCFC purs, com el R-22, i les barreges (derivats del R-22)
• HFC – halocarbonats parcialment halogenats amb presència d’hidrogen, fluor i carboni, absent de clor. Dintre d’aquest grup, tenim els HFC purs, com el R-134, i les barreges (R-4XX, i R-5XX)

Dintre de la classificació de gasos nats d’una barreja, atès al seu comportament durant el canvi de fases, obtenim la següent subclassificació:

– Gasos refrigerants de barreges azeotròpiques:

• Són gasos refrigerants compostos d’una substància binària que es comporta com un gas pur, amb un punt d’ebullició constant, i que manté la seva composició tant en fase líquida, com gasosa a pressió constant. Quan entra en ebullició, els dos gasos s’evaporaran a la mateixa proporció, i quan tornin al seu estat líquid (condensin), ho faran respectant la mateixa proporció, no és possible separar-los per destil·lació simple.
• El fet que mantinguin sempre la seva proporcionalitat, permet realitzar càrregues addicionals de gas refrigerant sense descompensar el sistema frigorífic.
• No tots els líquids formen barreges azeotròpiques, ja que la seva densitat, punt d’ebullició, i tensió superficial són diferents.
• Els seus punts d’ebullició són amb mínim lliscament (pràcticament nul), un exemple d’aquests gasos, és el R-507, o el R-502.

– Gasos refrigerants de barreges zeotròpiques:

• Es tracta de gasos refrigerants que no tenen la mateixa proporció a l’evaporació o condensació a pressió constant.
• Durant el procés de canvi de fase, els components es poden segregar o separar, a causa de diferents temperatures d’evaporació/condensació però al final del canvi de fase, el gas torna a ser el mateix. Aquesta diferència de temperatures, rep el nom de lliscament.
• Un exemple de gas zeotròpic, tot i tenir un lliscament mínim, és el R-404A.
• Un problema afegit als gasos zeotròpics, és que en cas de fuita, el gas que es perd, no és a parts iguals, entenent que en realitzar la càrrega de gas refrigerant afegit a la instal·lació, no respecta les concentracions inicials.

Barreja de gasos i les seves afectacions:

– La primera afectació pel que fa a composició; en el cas que es barregin gasos refrigerants, és que es conformen noves composicions zeotròpiques amb lliscament incontrolable, el que podria provocar/derivar un retorn de líquid al compressor, el que provoca danys considerables al mateix (Els compressors estan dissenyats per comprimir gas, no líquid)
– Un altre inconvenient, és la capacitat de cada gas de ser miscible amb el lubricant. L’absència de lubricant afecta de forma radical al funcionament dels elements mecànics.
– Els circuits frigorífics, en la seva fase d’expansió, se serveixen de vàlvules amb capil·lars dissenyades i calculades per cada gas refrigerant en concret, per tant una barreja de gasos es comporta de forma inestable dintre del circuit.

I en cas de fuita:

– En cas de fuita, el principal problema és l’entrada d’humitat a l’interior de circuit frigorífic. La presència d’humitat a l’interior dels circuits de refrigeració provoca una reacció entre l’oli i l’agent refrigerant, donant lloc a la generació d’àcid.
Aquests àcids generen sals metàl·liques i òxids (de ferro i coure) que obstrueixen filtres d’oli i l’aparició de partícules de coure en elements metàl·lics, donant lloc a:

• Deteriorament progressiu d’elements mecànics per manca de lubricació.
• Degradació en l’element aïllant dels debanats del motor, donant lloc a curt-circuits.

Amb aquesta breu explicació, entenem que tant la barreja de gasos refrigerants, com les fuites, afecten considerablement al rendiment dels sistemes frigorífics, així com la vida útil dels seus components, per tant a Fredvic ho desaconsellem.

Quan a Fredvic recuperem gasos refrigerants d’instal·lacions frigorífiques, i donada la desconeixença de l’estat en el qual es troba, ho enviem a un gestor de residus per la seva destrucció. En cap cas es reutilitza.

A més a Fredvic només utilitzem gas refrigerant provinent de fàbrica i/o proveïdors homologats.