Tant per una reparació com amb la posada en marxa un dels punts més importants i del que intentarem donar unes pinzellades és el de “Fer el buit”.

En fer el buit realitzem dos treballs molt importants de cara al futur i bon funcionament d’una instal·lació nova o d’una reparació:

Eliminació de gasos incondensables

Deshidratat per buit

Un cop hem realitzat la prova de pressió prescriptiva de tota nova instal·lació amb nitrogen sec i hem baixat la pressió de prova fins a la pressió atmosfèrica i ja no ens surt més pressió. No vol dir ni molt menys que la instal·lació i tots els seus elements estiguin buits de gas, hem baixat a pressió atmosfèrica, pel que tenim 1,013 bars, de pressió absoluta.

És en aquest moment que entra en acció la bomba de buit i el “Vacuòmetre”, per veure els mbar’s presents a la instal·lació.

Segons la mida del circuit frigorífic i del caudal volumètric de la bomba, la pressió ens baixarà ràpidament, fins a uns 20/25 mbar (depenent de la temperatura ambient).

En aquest punt, iniciem el deshidratat per buit, ja que baixem la pressió interna en el circuit frigorífic i estem evaporant la humitat present en l’interior del circuit, perquè hem aconseguit que a temperatura ambient sigui 15/20 °C, i l’aigua en estat líquid entri en ebullició i la podem extreure en forma de vapor d’aigua. Evitant d’aquesta forma el taponament, per congelació en el punt més fred i amb el pas més petit del circuit, la vàlvula d’expansió (o el sistema d’expansió corresponent).

Es recomana arribar a una pressió de l’ordre de 2/3 mbar. Si no arribem a aquesta pressió, haurem d’efectuar una càrrega de nitrogen sec a la instal·lació fins a arribar a 2/4 bars segons el cas. Això ho farem perquè el nitrogen sec és molt higroscòpic (absorbeix la humitat) i en deixar anar aquesta pressió, també trèiem la humitat que ens ha absorbit el nitrogen.

També es recomana que cada tres o quatre hores s’efectuï la càrrega de nitrogen, moment que aprofitarem per comprovar l’estat de la bomba de buit i canviar-li l’oli.

És molt aconsellable que la mànega, entre la bomba i la instal·lació sigui la més curta i de la secció més gran possible, per evitar pèrdues de càrrega (estem treballant a pressions molt baixes).

Tal com podem veure amb un bon buit evitem els famosos incondensables, ens afecta al circuit d’alta condensador (pèrdua de rendiment frigorífic del compressor i augment de costos energètics) i les avaries derivades de la humitat en els sistemes d’expansió (pèrdua de rendiment i parades per baixa pressió).

També el buit ens pot ajudar a realitzar uns treballs tan importants com la recàrrega d’oli en un compressor, ja que ens entrarà l’oli per depressió al carter d’un compressor alternatiu o al separador d’oli en un compressor de cargol.

És altament recomanable en una intervenció en el circuit frigorífic efectuar el buit, en el sector intervingut, per evitar problemes posteriors.

Com punt final recordar que el buit és necessari amb tots els tipus de refrigerant que utilitzem, ja que amb tot sistema frigorífic és necessari un bon buit i deshidratat.